batec a les fosques

I
com a Príam
reclamant a Aquiles
el cadàver del seu fill
volent enterrar-lo
volent plorar-lo
així et truco jo
al bell mig de la nit
sincera
reclamant el cos inànim
del nostre amor
que encara batega
a les fosques

II
a Sitges he vingut
d'enterrament
he vist molta sorra a l'horitzó
i ones espicassant-la
amb avarícia
m'he mirat les mans
i només n'he trobada una
esfereïda i gran
que em colpia amb la pietat
de les hores lentes sense llum
i després de molt voltar
pels seus carrers de gent vermella
he pensat que sola no podia
que em faltava la teva mà
per ser dues mans
enterrant l'arrel d'un amor
que s'adorm i es desperta
com si la nit fos el dia
i el dia nit negra
a les palpentes

III
asseguda al tren
m'acompanya la bella Mercè
rodoredant paraules
com teranyines de tempus fugit
i m'adono
amb la claror del brot de la rosa
que encara sura
l'escuma
del nostre amor enterrat
a la riba del Mediterrani