penitència

(a Montserrat Abelló, enhorabona)

com la paraula
pretenc aprendre
el sentit de les coses
però com la paraula
dita per uns llavis muts
només sóc vent esglaiat
que s'arronsa
fútil pel tub del prejudici

si almenys pogués
besar el teu pensament
potser així
trobaria la porta
per fugir de tot allò
que persegueix
al cavall desbocat

davant teu
m'agenollo
imploro paraules noves
que esbudellin
aquest llegat de passat

i les nines són mortes
ja no ploren
i les nenes són pedres
ja no molesten

però tens raó
la faré meva
tantes vegades
com calgui
perquè és nostra