la meva habitació
conté les restes d'altres nius
em serveix també la camisa
del nàufrag
en ella esperança i pena
pinten de blanc el futur
les paraules moblen
aquestes parets emmirallades
en mil reguers d'impotència
els llençols emmudits
de tants records
xiuxiuegen cançons de bressol
i les cortines es mouen
al ritme de la tramontana
de la nostra herència
però encara queda molt
la meva habitació
se sembla bastant a la teva
l'única cosa que la diferencia
és el pes dels somnis
els teus són de metall
i els meus plomífers
con la lleugeresa
amb que s'ha prés sempre
la nostra història
la nostra invisible
servitud cap a l'alè
de la teva boca
ORIGEN y DESTINO del libro Tenemos que hablar y otros cuentos sentimentales
-
Las primeras salidas nocturnas por el ambiente las hice tarde. Primero me
enamoré con veintidós años de alguien que no pudo o no quiso corresponderme
com...
Hace 1 mes
No hay comentarios:
Publicar un comentario