En dies com avui,
que surt el sol i les llàgrimes són record,
voldria triar una llavor de sorra
per fer créixer la meva terra.
Amb naturalitat,
no em cal lluentor.
I després que la fertilitat,
-d'allò que remuga com un àngel
a les portes del cel-
vingués a prendre possessió
del meu sexe mullat,
no tindria cap incovenient
en pactar amb la vida.
Fins i tot per vetllar
tranquila quan es faci fosc.
En dies com a avui
cal que algú ho digui amb veu clara:
val la pena fotre-li una clatallada
a la derrota, al fracàs de la il·lusió,
perquè encara que tu no hi siguis
per poder besar la glòria
jo em permeto respirar la joia
d'aquest sol, femení, desproporcionat,
absolutament meu
ORIGEN y DESTINO del libro Tenemos que hablar y otros cuentos sentimentales
-
Las primeras salidas nocturnas por el ambiente las hice tarde. Primero me
enamoré con veintidós años de alguien que no pudo o no quiso corresponderme
com...
Hace 1 mes
No hay comentarios:
Publicar un comentario