jueves, 23 de abril de 2009

Sant Jordi, un dia com aquest

En dies com avui,
que surt el sol i les llàgrimes són record,
voldria triar una llavor de sorra
per fer créixer la meva terra.
Amb naturalitat,
no em cal lluentor.

I després que la fertilitat,
-d'allò que remuga com un àngel
a les portes del cel-
vingués a prendre possessió
del meu sexe mullat,
no tindria cap incovenient
en pactar amb la vida.
Fins i tot per vetllar
tranquila quan es faci fosc.

En dies com a avui
cal que algú ho digui amb veu clara:
val la pena fotre-li una clatallada
a la derrota, al fracàs de la il·lusió,
perquè encara que tu no hi siguis
per poder besar la glòria
jo em permeto respirar la joia
d'aquest sol, femení, desproporcionat,
absolutament meu

No hay comentarios: