Cert prurit d'esperança en el poema de cada dia

I

Hi ha certa malenconia no resolta
en la ressaca de la felicitat,
com quan un postre que ens agrada molt,
s'acaba i pensem com seria tot si encara
fos al plat.

També hi ha malenconia en la manera
en la que cauen certes pestanyes
sobre els dits desitjosos de tocar
i bufem per fer-li un desig al destí.
Innocents, que som unes innocents.

Després està el dia a dia, la rutina,
el no passar res, les trucades de telèfon
que es contesten, les que pengem per precaució
i tot el seguit de paraules
que surten sense control perquè l'estrés és gran
i les ganes d'agradar gegants;
i fora de l'òrbita d'allò incontrolable,
els raigs de sol que mai entren
a la meva habitació perquè els hi tinc
prohibit que em despertin.

Quatre coses absurdes que avui
et vull explicar sense ordre ni concert
ara que, de moment, encara ets una desconeguda,
unes línies en una pantalla,
dues adreces en internet,
planeta d'allò que no existeix,
paraules que no he gosat imprimir
perquè ja començo a tenir
malenconia d'allò que no ha passat.

II

Les desconegudes ja tenen aquestes coses,
em dic,
provoquen curiositat i criden al misteri.
Ara bé, si he d'escollir, em quedo
amb la claredat de mitja tarda
mirant la mar mentre la desconeguda
m'explica a poc a poc,
molt a poc a poc,
la seva vida, gairebé a ritme real,
perquè trigui molt a acabar-se l'encís,
i ara sí, els raigs de sol
ens enganxin al matí
amb l'horitzó de fons
i un gos que no se sap com
ha arribat a la riba
per jugar amb les oles
que, venen i van,
venen i van, venen i van...

III

Això segur que un dia serà malenconiós,
però no em preocupa, només visc les coses
que puc tocar, la realitat és pels valents
i per la pasta de les dents
que, si tu vols, un dia podríem compartir.

¡Quantes tonteries quan hi ha prurit d'esperança!
M'amanyagues una mica el poema de cada dia,
te n'adones?