domingo, 20 de septiembre de 2009

En el decurs de l'habitació privada

L'habitació s'omple de renúncies
còmodes:
llibres que mai no escriuré,
paraules que mai no diré,
roses que mai plantaré,
roba que mai estendré;
i tot així aquesta claror
insultant que es passeja
com si fos una model
davant dels seus modistos.

Què puc fer si no sé més
que omplir de paraules
els silencis quotidians?

Encara que li hagi vist
les dents a la fera,
no deixaré l'espai en blanc
per als mussols de la nit,
no serà l'oblit la meva bandera.

D'altes ja són morts,
jo encara visc.

No hay comentarios: