Felicitat de les cinc de la tarda

Abans de les croses i els guixos,
abans inclús de l'estiu entre pedres,
va haver-hi una eufòria redentora
que va omplir el meu malic de grinyols.
Coincidí amb aquell gol d' Iniesta
al minut 93 a Stanford Brigde.
Totes vam udolar i l'alarit es va sentir
a les portes del cel que s'obriren
immediatament per rebre la nuesa
de la alegria.

Va ser un temps breu però poderós
que em va deixar emprempta d'elefant.

Després varen arribar a la nit de Sant Joan
i el mateix desig del paper cremant-se
era el convit a traspassar la porta del cel.

S'ha de saber convocar bé els desitjos
per allò de que poden complir-se,
però ara que tot queda apaivagat
per la sintonia de tardor
que entra per la finestra
escric un poema
a l'empar d'un no sé què
certament feliç.

Feliç en el sentit del té
de les cinc de la tarda.