Ni tan sols és un malson

Al mirar-me al mirall
la meva cara s'ha enfosquit.
A la mà porto un cor sagnant
que batega mentre el miro
asfixiada pel meu propi buit.
Què se n'ha fet del meu cos
formós, daurat sota el sol d'estiu?
Les ulleres ballen al compàs
de la pena i una nina sense ulls
somriu en el més enllà.
Per desgràcia, no és un malson,
és el decorat que m'espera
si continuo escrivint aquesta
obra de tenebres i vòmit.
Poso 'fi' amb l'esperança
de tornar a ser qui era
però sé que això
no ha fet més que començar.