Quan udolem

Les pèrdues es dolen,
a vegades es ploren,
i d'altres, les mes sentides,
s'udolen al matí
perquè és quan despertem
en blanc, intentant trobar
el cos que ens alegrava
l'ànima que som més
infeliços.

Després el dia s'enfila
costa amunt
per arribar a l'oblit.

A l'endemà ja les campanes
anuncien el pas del temps
i llegim allò que ens consola
sense ànim de reviure
el que queda en el record
de l'animal.

De totes maneres
mai se surt indemne
dels mals de l'animal.