Tant se me'n fot!

Des del talp
que desperta en plena llum
ardent
puc dir sense retòrica
que he desconfiat d'aquesta vida
fàcil
com si jo fos l'últim ésser humà
viu
i la meva soledat fos tan gran
que cap altre talp amb mans
de lluerna guia
pogués treure'm
d'aquesta tristesa antiga
de no poder abraçar els que un dia
vam ser com jo.

Si algú s'atrevís a dir-me la veritat
potser tampoc no el creuria
perquè malgrat tot
estimo aquesta vida imperfecta cega
aquesta vida que sembla vida;
ja no importa si sóc o no una replicant
fruit d'un altre creador
tant se me'n fot!

Ara, com aquell, només busco unes gotes
de pluja que resllisquin pels meus cecs ulls
i produeixin el miracle
de tornar a ser la dona que durant tot aquest temps
de ceguera he imaginat que era.

Tot i així no sé si acabo de creure'm
tanta impostura
però ja ho dit abans
tant se me'n fot!

Vull viure