La vida cal viure-la amb la parsimònia de la poesia

Inscrita en la pell
d'allò que el temps
ha dictaminat sagrat,
l'aigua que corre
per la meva memòria
t'anomena, et diu filla
de mare innocent i verge.
I quan la força del riu
dels nostres encontres
surt a mar obert
un crit d'eufòria
es lliura a l'oració
de les meves mans
que recorden com era
el teu cos nu sobre
els llençols de la matinada.
I no hi ha res, res,
que es pugui comparar
amb la joia de saber
que aviat arribarà
algú que trencarà l'encís
que els coloms transporten
a les terres fèrtils
de la carn.
I no hi ha presa.
La vida cal viure-la
amb la parsimònia
que mereix la poesia.