Quequeja el sol de la tarda,
hi ha visites que esperen
el cafè i tu sostens la memòria
estesa a les cordes de la roba,
per si de cas algú mira la terrassa
sàpiga que en aquests últims anys
t'has fet gran.
Gran i guapa i serena.
Ja no hi ha terratrèmols
emocionals que fan trontojar
l'equilibri adolescent
i inclús quan fas veure
que tot t'amanyaga en comptes
de esgarrapar-te, la vida
guanya en color.
I que continuï quequejant el sol
de la tarda mentre
tu et prens el cafè descafeinat
i la llet de soja.
Hasta el final de la cerilla. Antología de pensapoamientos escénicos
(2010-2025)
-
Os espero el miércoles 3 de junio a las 19 h. en el Centre d’Art
Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gnet para presentaros Hasta el
final de laCeri...
Hace 3 semanas



No hay comentarios:
Publicar un comentario