Un elixir de degustació exquisit

Cada vegada que he anat a blanc
m'he hagut de reinventar.
Ara tinc les ungles del puma
i la mirada desafiant
del gall quan canta.
No sé si serveix tota
aquesta reinaxença per brindar
pels homes i dones que continuen
jugant a l'obscur destí
de l'oblit.
Quan hi era a blanc
creia descobrir el centre
exacte de la veritat.
En despertar, la veritat
ens envolta sense deixar
rastre.
Ara menjo molt, he deixat
la xocolata i la llet i tinc
ganes d'escriure mil cançons.
Potser és l'instint del matí
que cobreix l'esperança
de paraules amb ritme,
el cas es que, malgrat tot,
saborejo el cafè com si fos
un elixir de degustació
exquisit.
La resta espera el meu judici,
però no tornaré a blanc.