germanes de destí

el soroll de la tele
no aconsegueix destruir
la soledat de les meves mans
no és que siguin buides
són carregades del sentit
de la unitat
per sobre de la multitud que dia rere dia
es mou en cercles per aquesta ciutat
tan meva con teva
nostra, tal com la vam desitjar

no sé si ens trobarem
el futur té molt de somni
potser mai em vegi a la teva mirada
que se'm va quedar clavada
com una arrel de sequoia
endinsant-se a la terra roja
de la meva innocència

qui sap qui som
ni tu ni jo tenim pistes
dels éssers que a vegades
ens habiten
prou en tenim amb el que
creiem que som

però si un dia puc dir-te
hola sense culpa ni pena
hi haurà estat el moment
gloriós de l'aigua
que baixa neta pel lacrimal
dels meus ulls

i creuaré el carrer
com si sempre haguéssim estat
germanes de destí