No vull tenir por
dels miralls de la nit.
Vull ser capaç de mirar-me
sense el reflex del teu record.
Començo a saber
que el nostre va ser un amor
absent de la crispació
que presenta el futur,
però també allunyat
de l'escalfor de tots aquells
que coneixen el camí
perquè han mirat els mapes
del seu cor.
Però ja no importa res,
només el nostre oblit
del frec lliure
de les nostres pells.
Demà em miraré al mirall
i seré jo sense reflexos.
ORIGEN y DESTINO del libro Tenemos que hablar y otros cuentos sentimentales
-
Las primeras salidas nocturnas por el ambiente las hice tarde. Primero me
enamoré con veintidós años de alguien que no pudo o no quiso corresponderme
com...
Hace 1 mes
No hay comentarios:
Publicar un comentario