No conec amor
si no és a través del cos.
Tantes vegades enganyada
per la fantasia de la meva ment,
replicant del que és la realitat,
per fi a la carícia
de les teves cames nues.
Vaig haver de salvar la llum
cegadora del demà
per arribar a dalt de la muntanya.
I em vaig moure jo.
Tu eres a la neu del cim
fent un ninot amb nas de pastenaga,
rient-te del maltracte del canvi
climàtic i de l'amenaça del Yeti.
Després no recordo res
del descens, quan vaig obrir els ulls
tu encara hi eres al meu costat
i els llençols escalfaven
les nostres ombres
Hasta el final de la cerilla. Antología de pensapoamientos escénicos
(2010-2025)
-
Os espero el miércoles 3 de junio a las 19 h. en el Centre d’Art
Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gnet para presentaros Hasta el
final de laCeri...
Hace 3 semanas



No hay comentarios:
Publicar un comentario