jueves, 11 de marzo de 2010

de donuts i bollicaos

quan el pare em venia a buscar
a la guarderia
em comprava un donuts o un bollicao
i estirava de mi a un pas
que encara avui, que camino com ell,
seria ràpid

a vegades em desperto
al bell mig del dia
amb la llum il·luminant-me el rostre
i algú tira de mi costa amunt
i quan arribo al cim
no hi ha donuts ni bollicaos
ni tan sols una botiga de xinos
on comprar alguna bisuteria
que animi el tràngol dels records
i ni la intel·ligència aconsegueix
centrar al seu just lloc
la melangia d'allò que en el fons
no agrada recordar

No hay comentarios: