L'accident

De l'accident
se'm va desfigurar
l'ànima
i quan em mirava
al mirall dels teus ulls
notava la diferència

Com podia ser diferent,
si només havia estat
un petit frec als intermitents
del meu desig?

Després res va ser igual
que abans

Poc a poc vas anar recollint
els teus records, les teves vivències,
les teves pessigolles,
i un dia de maig et vas llevar
i vas ficar el nostre futur
a la maleta

Ha passat el temps
i la ferida s'ha curat,
hi ha hagut d'altres,
és cert,
-tot se substitueix-
però mai la meva ànima
l'ha mirada ningú
com tu acostumaves a fer-ho
abans de l'accident