martes, 3 de agosto de 2010

Tu, jo i la meva novel·la

Sempre he volgut escriure
la novel·la de tu i jo
però ara que hem anat fent
capítol a capítol la primera part
no tinc clar que hagim salvat
el fil de la navalla

El tu està ple de dubtes
com arrugues de temps esvaït
fa mala cara i diu que se li està
acabant el foc

El jo té la mà baldada
de tant inventar una història paral·lela
que no té res a veure
amb el que voldria escriure

A vegades les històries
no s'escriuen com es viuen
sino como se senten a la llunyania
del vidre d'una ampolla
que mai es beurà

Tu i jo ho vàrem intentar
per tots els mitjans
i ara jo continuo sent una escriptora
del fracàs i la ruptura
i tu una bona nena que juga
una partida d' estrip-poker
perquè els límits cada cop
et semblen més minsos

No tornis a dir mai més el meu nom.

Ara toca viure la nit

4 comentarios:

MARTA dijo...

M'agrada.
Salutacions Paula.

Paula Mocinho dijo...

Gràcies!

EMMA dijo...

¡Que bien suena en catalán! Como una canción.
Muack.
Emma.

Paula Mocinho dijo...

Es que el catalán es una lengua preciosa, supermusical, más que el castellano diría yo... Me encanta trabajar en esta lengua aunque tenga que hacerlo con diccionarios, claro que con la castellana a veces también lo hago. Besotes!