tremolor

ahir a la nit
la lluna plena omplia
les ganes de córrer
cap a casa teva
però a mesura
que m'apropava a ella
un xiuxiueig nocturn
tocava a rèquiem
algú havia mort a les fosques
mentre barcelona somiava en blanc
els carrers no podien recordar el nom
i el vertígen de la teva absència
era l'eterna tremolor
de perdre't