a penes

a penes vam tenir temps
d'inscriure els nostres noms
dins d'un cor estremit
la tremolor de les paraules
que no ems vam dir
es va quedar gelada
a l'úter estéril d'una estatua
vaig voler despertar-te
però dormies tan profundament
que ni els crits dels fills
que mai van néixer
et van portar al meu costat
quan ja el ganivet
apuntava al sacrifici

des de aquesta cela
de culpa i expiació
escric la memòria
del que no va poder ser
sí són retrets remordiments
tots tipus de serps
que viuen amb mi de nit i de dia
i mentre em visita la vigília
sé que hi ha una sang
que no es teva ni meva
que corre pel nostre profit
perquè en algun moment estrany
quan la nit sigui llum
i el dia neguitós enigma
algú pugui dir
que el nostre va ser un amor
més fort que les arrels
de l'arbre de la vida

el que viu al marge
de la realitat
sap que el preu és molt alt
però no per això
es deixa de córrer rera el somni
no per això
es deixa d'imaginar l'estela
del que pot ser possible

a penes vam tenir temps
de mirar-nos
només un instant
un camí sense trànsit