domingo, 15 de noviembre de 2009

Somni lluint a l'infinit

una vegada vaig somiar
que tu i jo fèim l'amor
d'una manera poderosa
com menjant la poma
del pecat original
i ara amb la tremolor
d'allò que es fingit
i que només és rèplica
a sobre d'un paper
el que vull és que tot surti
bé, molt bé per ser exactes,
i és que m'he posat
definitivament del costat
de la ficció;
i seguiré somiant, no passa res
perquè els somnis llueixen
a l'infinit
com el meu somriure espera
el beneplàcit del públic

No hay comentarios: