capcot
gateja forçant paraules
escumades en bava de faltes
ratlles i gramàtiques
sense justícia.
És incapaç de recordar
qui l'està escrivint
-tant petita com ell, és clar-
i malgrat això
s'atura a la vorada
d'una ombra
que fa la forma esperançadora
del gos que borda a l'albada
per celebrar l'arribada
de la primavera.
Vol dir t'estimo
però acaba de veure
per primer cop la llum punyent
del futur i enlluernat per la seva força
només se li acut
plorar,
a penes unes gotes de rosada.
A l'endemà potser creixerà
anys dècades segles llibres sencers
i reclamarà amb veu alta i forta
qui demonis l'ha obligat a baixar
a la terra del paper blanc
per no res!!!!
Voldrà desaparèixer amb veu
invisible
però els ulls humans que tot
ho malversen ho malinterpreten
ja hauran dit la seva
i estarà condemnat
al cementiri de la memòria.
Llavors s'agafarà fort a l'única cosa
que va sentir al seu naixement:
la llàgrima.
I no sabrà si renaix o mort.
Total no va dir res de nou
en el seu balboteig...
BSO. La dansa de la primavera, Maria del Mar Bonet
No hay comentarios:
Publicar un comentario