Umbrel.la de plàstic

Vàrem travessar l'escuma del mar.
Tu i jo.
I en sortir, només jo tenia el sabor
de la sal a la boca.
Tu t'havies begut la meva aigua
i somreies victoriosa
a través de l'umbrel·la de plàstic.

Llavors tothom va despertar
i em vaig passar dies
caminant sota la llum
més clarivident que mai havia
desitjat.

Tornant a casa per buscar
una ombra necessària
vaig veure de perfil
la nostra història
dibuixada en un graffitti.

Potser sí que ens havíem estimat.
Però del que no tenia cap dubte
era de la meva entrega animal
i de la teva pell felina.

La resta de coses ja són passat.
T'he enviat l'umbrel·la de plàstic
per correu, espero que t'hagi arribat
sense forats.