Tot i així m'agrada estimar

No saps el que estàs
disposada a donar
fins que no estimes
amb les entranyes de l'ànima;
i a vegades fer-ho
pot fer mal;
i a vegades quan fa mal
comprens que la carn
també té ànima
i que tu ets més petita
que aquella mol·lècula boja
que ordena a la resta
una entrega total
i desinteressada.

Amb els anys aprens
que potser no calia tant
i és per això que ja no vols
aprendre amb dolor
sinó amb amor.

Si em pregunten
què és el millor que tenim
no tinc cap mena de dubte:
els regals que ens dona
l'amant quan estima com tu.

L'amor ens afleveix,
però també ens fa inmortals
per unes hores, per uns dies,
-per uns anys?-
i tot el que passa en aquell
parèntesi té la força de la innocència
que ens fa renàixer sense màcula.

Al cap i a la fi estimar
-igual que matar odiar morir recordar-
ens fa humans, segons com,
per sort o per desgràcia.