Equilibris estranys

He recorregut la ribera
del precipici
fent equilibris estranys.
He begut aigua de mar
entre onades de fracàs
i desencís.
M'he ajupit a l'albada
per desitjar un món
millor.
Reso sempre que puc
perquè la por marxi
i neixin les flors
de l'oblit al jardí
de la meva terrassa.
Borratxa de nostalgia
m'he canviat el nom
perquè no em reconeguessis.
I ara que els matins
són grisos
i les nits roses
infatigables de malsons
humilment em banyo nua
a la platja d'altres braços.
Llàstima que estiguis
tan lluny i que el sol
ja no sàpiga on ficar-se.