El dia que em treguis
la màscara es descobrirà
tot.
Se sabrà que jo mai he estat jo
i hauré de plorar per més de set vides.
Ho sé. I malgrat tot, no sé per què,
aquesta empenta cap endavant
que em fa adelantar cotxes i cotxes
en l'autopista de l'infinit.
Millor morir així, emmascarada,
no vull fer mal a ningú.
Hasta el final de la cerilla. Antología de pensapoamientos escénicos
(2010-2025)
-
Os espero el miércoles 3 de junio a las 19 h. en el Centre d’Art
Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma de Gnet para presentaros Hasta el
final de laCeri...
Hace 3 semanas



No hay comentarios:
Publicar un comentario