Als meus ulls

Reclames una memòria
que resta a la mantega
dels dies solitaris.
I, sí, de tant en tant
camino pel teu barri
veient el que un dia
vam compartir.
Però en mi no hi ha lluita
només vida que clama
per ser vivida
sense renecs ni absurdes
lleis socials
bàsicament perquè en els meus
ulls es veu la puresa
de la nena que sóc.