Gotes de pluja que se semblen

Nada sucede dos veces
y es lo que determina
que nazcamos sin destreza
y muramos sin rutina
Wislawa Szymborska

I nosaltres dues vam xocar
contra el mirall d'allò
que només passa una vegada
a l'univers.
El vam traspassar
amb la inconsciència
de la joventut.
Te'n recordes?
Eren aquells dies de teatre
i nuvolositat permanent.
És per això que tu vares plorar
en despertar-te i jo tenia maldecap,
ressaca dels besos que mai
no ens vam fer.

Quan penso que t'he oblidat
me n'adono que la nostra serà
la història que per fi
succeirà dues vegades.

Sempre estàs tornant
en els meus deliris
i fins i tot et veig en d'altres
a les que parlo com si fossis tu.

Només prego que quan ens tornem
a trobar, en passar l'una al costat
de l'altra, els nostres dits
freguin l'amor com aquelles gotes
de pluja que s'estimen
i desapareixen al no res.

Potser som les últimes
en gaudir del que la humanitat
ha construit i destruit al llarg
de la nostra estúpida història.