la mare perduda

afortunadament no sé el que és perdre un fill
però sí sé el que és perdre la possibilitat
de tenir-ne un de propi
obviament no és el mateix dolor

jo del dolor tinc per costum fugir
corro fins i tot en somnis;
quan el mal no desapareix
ni quan em desperto
continuo corrent

a vegades recordar
és tornar a viure'l

la terrassa gaudeix del sol
miro el potus i sé que l'he de regar
la tele encara funciona
però no per molt temps
estic esperant que mori
per ressuscitar-la

els espinacs esperen a la paella
els hi posaré una mica de formatge
i potser un ou

es pot parlar de les coses
doloroses i, és clar, continuar
amb la quotidianitat:
és l'únic camí

potser jo no en tindré fills propis
però n'estic convençuda de que ella
sí i els compartirà amb mi

l'herència és el que em preocupa